L'avanç de les tecnologies crea conseqüentment
noves necessitats i canvis en les estructures socials, econòmiques, culturals i
polítiques. En aquest cas, partim d'un context on els joves no participen gaire
activament en els espais destinats a la política, economia, cultura... Un dels
motius és perquè no tenen prou eines ni informació, així doncs, a causa
d'aquest progrés tecnològic i les necessitats emergents sobretot dels joves
s'han originat les comunitats virtuals. Aquestes estan constituïdes per grups de
persones que tenen interessos en comú.
Una de les característiques de les comunitats virtuals que s'associen a l'educació social és que poden resultar espais verdaderament reivindicatius i inclusius. Les comunitats poden esdevenir veritables oportunitats pels joves en la participació social i visibilitzar el seu coneixement. A més, els permet ser els principals protagonistes d'aquests espais on poden interactuar, crear, compartir, explorar... i impulsar la motivació dels joves, per exemple en involucrar-se a la política.
Un model de comunitat virtual és feminismes, que és un grup on es debaten i s'intercanvien idees i formació sobre el feminisme. Així doncs, en aquest cas és un grup obert, pot entrar qualsevol persona que tingui interès en el feminisme i vulgui ser-ne partícip. Aquestes comunitats poden facilitar moltes coses, així com, fer-te sentir acompanyat i recolzat a més de ser un recurs per poder participar activament, en aquest cas, en el moviment feminista.
D'altra banda, les comunitats virtuals van dirigides a abandonar el rol hegemònic i jeràrquic de la societat. Tot i que realment des del moment que hi ha un creador de la pàgina web, i que a més, estableix ordres, es creen relacions de poder.
Per tant, les comunitats virtuals poden resultar una eina molt eficaç per a la integració i la motivació dels joves. Així doncs, com a educadors podríem promoure aquest recurs per crear interessos i estimular la motivació d'aprenentatge dels joves, així com possibilitar que formin part d'un espai lliure de prejudicis, que fomenta la lliure expressió i on la persona pot sentir-se identificada i inclosa.
MATERIAL D’AMPLIACIÓ
Pablo Rivera-Vargas, Raquel Miño-Puigcercós, Sara Carrasco-Segovia. (2011). Las comunidades virtuales como posibles espacios de visibilización y participación social para los jóvenes. 2015, de Universitat de Barcelona Sitio web: http://www.fes-sociologia.com/files/congress/12/papers/5662.pdf
Una de les característiques de les comunitats virtuals que s'associen a l'educació social és que poden resultar espais verdaderament reivindicatius i inclusius. Les comunitats poden esdevenir veritables oportunitats pels joves en la participació social i visibilitzar el seu coneixement. A més, els permet ser els principals protagonistes d'aquests espais on poden interactuar, crear, compartir, explorar... i impulsar la motivació dels joves, per exemple en involucrar-se a la política.
Un model de comunitat virtual és feminismes, que és un grup on es debaten i s'intercanvien idees i formació sobre el feminisme. Així doncs, en aquest cas és un grup obert, pot entrar qualsevol persona que tingui interès en el feminisme i vulgui ser-ne partícip. Aquestes comunitats poden facilitar moltes coses, així com, fer-te sentir acompanyat i recolzat a més de ser un recurs per poder participar activament, en aquest cas, en el moviment feminista.
D'altra banda, les comunitats virtuals van dirigides a abandonar el rol hegemònic i jeràrquic de la societat. Tot i que realment des del moment que hi ha un creador de la pàgina web, i que a més, estableix ordres, es creen relacions de poder.
Per tant, les comunitats virtuals poden resultar una eina molt eficaç per a la integració i la motivació dels joves. Així doncs, com a educadors podríem promoure aquest recurs per crear interessos i estimular la motivació d'aprenentatge dels joves, així com possibilitar que formin part d'un espai lliure de prejudicis, que fomenta la lliure expressió i on la persona pot sentir-se identificada i inclosa.
MATERIAL D’AMPLIACIÓ
Pablo Rivera-Vargas, Raquel Miño-Puigcercós, Sara Carrasco-Segovia. (2011). Las comunidades virtuales como posibles espacios de visibilización y participación social para los jóvenes. 2015, de Universitat de Barcelona Sitio web: http://www.fes-sociologia.com/files/congress/12/papers/5662.pdf
Comentarios
Publicar un comentario